ALTERACIONS DE LA VEU

INTRODUCCIÓ
1. VEU NORMAL
  1. L'APARELL VOCAL
    1. APARELL RESPIRATORI
      1. La respiració és vegetativa, automàtica, inconscient i regulable. La respiració s'ha d'adaptar a les diferents situacions. En repós, l'ideal és la respiració costo-diafragmática-abdominal.
    2. LARINGE
      1. FUNCIONS
      2. BIOLÒGICA
      3. Respiració
      4. Protecció de les vies respiratòries
      5. Deglució
      6. Fonació
      7. EMOCIONAL
      8. L'estat emocional condiciona a nivell físic a:
      9. Respiració
      10. Posició de la laringe
      11. To dels plecs vocals
      12. Faringe, llengua, mandíbula...
      13. L'estat emocional afecta a:
      14. Alçada
      15. Timbre
      16. Intensitat
      17. Prosòdia
      18. Ritme
      19. LINGÜÍSTICA
      20. Entonació
      21. Accent
      22. ARTÍSTICA
      23. Cant, teatre, poesia...
    3. RESSONADORS
      1. Faringe
      2. Cavitat bucal
      3. Nasofaringe
      4. Fosses nasals
    4. SISTEMA NERVIÓS
      1. Aparell motor
      2. Vies motrius dels músculs faringolaringis i bucofacials.
      3. Vies motrius de l'aparell respiratori
      4. Aparell sensitiu
      5. Els nervis sensitius envien la informació de l'aparell respiratori i vocal, al cervell
      6. Aparell sensorial
      7. Les vies auditives envien el senyal de l'oïda a l'escorça auditiva.
      8. Estats afectius i emocionals
      9. L'estat emocional pot tenir un efecte estimulant o depressor en la veu.
      10. Esquema corporal vocal
      11. Esquema corporal
      12. Coneixement que té l'individu sobre el seu cos.
      13. Esquema corporal vocal.
      14. Sensacions sensitives, visuals, auditives y afectives/comunicatives que té una persona quan parla o canta.
      15. Esquema d'acció
      16. Memorització d'esquemes corporals anteriors.
    5. VEU, COS I COMUNICACIÓ
      1. Ha d'haver un to muscular correcte per no afectar la postura, respiració i posició i ús de la laringe.
      2. L'estil comunicatiu de la persona depén de com percep l'entorn i a ella mateixa.
  2. LA VEU
    1. PARÀMETRES ACÚSTICS
      1. To
      2. Timbre
      3. Durada
      4. Intensitat
    2. EVOLUCIÓ DE LA VEU
      1. Les característiques vocals de base depenen de factors hereditaris.
      2. Infància
      3. Primer trobem el crit
      4. Al tercer mes apareix el balboteig
      5. Al seté mes comença a imitar sons de l'entorn
      6. Comencem a trobar expressió lingüística i disminueix la funció lúdica de la veu.
      7. Pubertat
      8. En les noies la muda vocal sol passar inadvertida i en els nois el canvi és molt gran
      9. Adultesa
      10. Calcificació progressiva dels cartìlags
      11. La manopausa pot disminuir el to.
      12. Vellesa
      13. La veu perd elasticitat i potència
      14. S'atenuen les diferències entre sexes.
    3. LA VEU COM A CARÀCTER SEXUAL SECUNDARI
      1. Si no es produeix la maduració sexual la veu dels nens no muda. Alguns homosexuals afeminen la seva veu. Durant el cicle menstrual pot alterar-se la veu.
    4. VEU I PERSONALITAT
      1. La veu expressa el estat emocional. Quan una persona parla intenta exercir un efecte en el seu interlocutor.
    5. LA VEU COM A FENOMEN SOCIAL
      1. Les expressions vocals es van seleccionant en funció dels models vocals.
2. VEU ALTERADA
  1. ETIOLOGIES
    1. Origen mèdic
      1. Malalties respiratòries, cirurgies...
    2. Mal ús vocal
    3. Trastorns primaris
      1. Fisures palatines, sordeses, traumatismes laringis...
    4. Origen psicològic
      1. Estrès...
  2. DIMENSIONS
    1. QUÈ MIRAR EN LA VEU ALTERADA?
      1. Orgànica
      2. Estat del pacient i quina relació té el problema que té amb la seva salut normal (ORL)
      3. Funcional
      4. Cóm funciona tot el sistema vocal del pacient (foniatra)
      5. Social
      6. Necessitats d'ús social de la veu en el context i vida del pacient.
      7. Personal
      8. Cóm veu el pacient el seu problema de veu.
  3. PROCÉS ASSISTENCIAL
    1. INTERDISCIPLINARIETAT
      1. Logopeda
      2. Rol
      3. Diagnosticador vocal, terapeuta, educador vocal i entrenador vocal.
      4. Serveis clínics
      5. Cribatges, derivacions, evaluacions, tractaments, diagnòstics...
      6. Coneixements
      7. D'acústica, fisiològics, formació vocal i musical...
      8. Perfil professional
      9. Competències del logopeda.
      10. ORL/Foniatre
      11. Fa un diagnòstic mèdic, deriva al logopeda i/o a altres professionals, identifica i diagnostica anomalies en la laringe, practica cirurgia.
      12. Altres professionals
      13. Neuròleg, psiquiatre, gastroenteròleg, neumòleg, professors de cant...
PREVENCIÓ
1. FACTORS DE RISC
  1. VEU I SALUT
    1. ORL
      1. Refredats, al.lèrgies, problemes en vies respiratòries superiors
    2. Digestiva
      1. Reflux gastroesofàgic
    3. Hormonal
      1. Canvis hormonals afecten en la veu, la veu varia durnat període manstrual, masculinització de la veu en dones per anticonceptius
    4. Psicològica
      1. Estrès, tensió, ansietat...
  2. TIPUS DE FACTORS DE RISC
    1. Individuals
      1. Tabac, alcohol, mals hàbits, abús de caramels de menta, tensió, estrés, automedicar-se, desconeixements de com cuidar la veu, manca de son, parlar molt ràpid...
    2. Externs
      1. Factors ambientals, falta d'humitat, ventilació insuficient, corrents d'aire, massa fred o calor, irritants, soroll, sobrecàrrega de feina...
    3. Associats a la professió
      1. Mestre, cantant, locutor, dobladors, teleoperadors, treballadors a fàbriques...
    4. En infants
      1. Nen nerviós, que viu en ambient sorollós, estudiant de música, crida molt, plor o riure extrem, impulsiu, refredats freqüents, problemes d'audició...
2. MESURES DE PREVENCIÓ
  1. EDUCACIÓ VOCAL
    1. Tipus
      1. Formació vocal, guíes didàctiques per treballar educació vocal amb nens, campanyes informatives, tríptics...
    2. Objectius
      1. Prevenir
    3. Estratègies en educació vocal
      1. Coneixements, ús, pautes generals d'higiene vocal
  2. REEDUCACIÓ VOCAL
    1. Informació de l'anamnesi, intervenció i recomanacions.
VALORACIÓ
1. INTRODUCCIÓ
  1. FASES
    1. Definir i delimitar el problema, formular hipòtesis, recollida de la infirmació, anàlisi de dades i interpretació dels resultats, conclusions.
  2. FINALITATS
    1. Diagnòstic d'un trastorn de la veu, examen de la fonació, pronòstic per al canvi, recomanacions, derivació...
  3. CARACTERÍSTIQUES
    1. Incloure informació sobre el context, activitats cotidianes, estructures del cos de la persona, ser sensible...
  4. PROCEDÈNCIA DELS PACIENTS
    1. Enviats pels professors, derivats pel metge, autoderivats, descoberts en un programa de cribatge.
2. CRIBATGE
  1. POBLACIONS
    1. Comunitat educativa, estudiants.
  2. PROTOCOLS
    1. No diagnostiquen, indiquen possibilitat i/o probabilitat de trastorn vocal, poc precissos, es passen ràpid, pocs ítems, orienten la persona.
3. ANAMNESI
  1. PREGUNTES BÀSIQUES
    1. Què li passa?, desde quan?, a quin fet ho atribueix?, de quina manera li millora?, què ha fet per solucionar-ho?, com se sent?
  2. NECESSITATS PARTICULARS
    1. Edat
      1. Adults
      2. S'aprofundeix més en els antecedents patològics
      3. Infants
      4. S'aprofundeix més en el desenvolupament
    2. Activitat/usos vocals
  3. ESTILS D'ENTREVISTA
    1. Intervencionista
    2. Llibertat absoluta al pacient
    3. Punt mig
  4. ANÀLISI DE L'ESTIL COMUNICATIU
    1. Contacte visual, moviment corporal, característiques físiques, conducta tàctil, parallenguatge, ús d'objectes, anatomia de la cara i boca.
4. EXPLORACIÓ
  1. FÍSICA INSTRUMENTAL
    1. La fa l'ORL. La més important és la videolaringoestroboscòpia. També fa audiometries, nasolaringoscòpies...
  2. ANÀLISI ACÚSTIC I PERCEPTIU
    1. Anàlisi del timbre, intensitat, to, extensió vocal, melodia i entonació, rang d'intensitat i freqüència, shimmer i Jitter
  3. EXAMEN DEL COMPORTAMENT CORPORAL I VOCAL
    1. COS
      1. Mirar cap, coll, cintura escapular, extremitats superiors fins diafragma. Mirar a nivells ossi, muscular i respiratori.
    2. ÒRGANS DE RESSONÀNCIA
      1. Mandíbula, llengua, vel del paladar.
    3. RESPIRACIÓ
      1. Mirar el mode, tipus, ritme, freqüència, aerodinàmica.
5. DADES
  1. COMUNICACIÓ
    1. A l'informe diagnòstic hi consten els antecedents, resultats, interpretació dels resultats, grau de severitat, pronòstic, recomanacions.
  2. ÚS DE LES DADES
    1. Fer un pla terapèutic, definir els objectius, comparar amb dades anteriors...
INTERVENCIÓ
1. INTRODUCCIÓ
  1. DEFINICIÓ
    1. Esforç per tornar la veu a un nivell d'adequació assolible i que satisfà les necessitats professionals, emocionals i socials. S'ha de tenir en compte:
      1. Preferències i objectius del pacient.
      2. Ús adequat dels processos respiratoris, de fonació i de ressonància.
      3. Ús de materials i mètodes adequats al pacient.
      4. Generalització dels objectius del tractament a la vida diària.
      5. Derivació de cassos amb trastorns associats.
  2. OBJECTIUS
    1. Realçar les fortaleses i minimitzar les febleses del pacient.
    2. Facilitar l'adquisició de noves habilitats i estratègies de comunicació.
  3. FINALITATS
    1. Disfonies funcionals
      1. Intervenció molt eficaç que s'ha de començarcom més aviat millor.
    2. Disfonies organicofuncionals
      1. Revertir la lesió per corregir la desviació funcional.
    3. Disfonies orgàniques
      1. Maximitzar l'ús de la veu.
      2. Desenvolupar compesacions fonatòries.
      3. Eliminar adaptacions compensatòries
      4. Ajudar el pacient a acceptar la nova veu.
  4. DESTINATARIS
    1. Individus amb una capacitat de comunicar-se deteriorada per un trastorn de la veu.
    2. Quan hi ha una expectativa de benefici.
  5. TIPUS DE TERÀPIES
    1. Tècniques simptomàtiques d'aplicació a curt termini.
    2. Estratègies de rehabilitació general a llarg termini.
  6. FASES
    1. Planificació
      1. Formulació d'objectius terapèutics
    2. Seguiment
      1. Temporalització
      2. Durant el temps suficient per assolir els objectius plantejats.
      3. Aturar el tractament quan no hi ha expectativa de benefici.
    3. Alta
2. TÈCNIQUES I RECURSOS
  1. SESSIONS
    1. Principis bàsics
      1. Eficàcia Formació Persuasió Activitat Amenitat
    2. Seqüència
      1. Acollida, presentació de la sessió, posta a punt, exercicis dirigits, activitat proposada pel pacient, comentsri de sensacions, tancament de la sessió.
    3. Durada
      1. Adults: 45-60'
      2. Nens: 30-40' + 10-15' amb els pares
    4. Periodicitat
      1. 1 o 2 sessions setmanals
      2. En nens fer tandes de 3 mesos
  2. RECURSOS
    1. Àrea corporal
      1. Respiració
      2. Actitud corporal global
    2. Àrea orofacial
      1. Mandíbula, Llengua, Vel del paladar, Llavis, Laringe
    3. Àrea auditiva
      1. Augment de la capacitat per: distingir, categoritzar, etiquetar i reproduir.
    4. Àrea comunicativa
      1. El tractament és per millorar la comunicació
    5. Àrea vocal
      1. Material sonor
      2. Vibració
      3. Material fonètic
      4. Melodies
      5. Ressonàncies
      6. Textos i cançons
      7. Llenguatge musical
  3. TÈCNIQUES
    1. Sons facilitadors
    2. Canvi de postura
    3. Combinació de moviments dels òrgans fonoarticulatoris o funcions reflexovegetatives.
    4. Ús de la parla encadenada
    5. Afavorir l'adducció de les cordes vocals.
3. DISFONIES D'ORIGEN FUNCIONAL SIMPLES
  1. HIPERQUINÈSIES VOCALS PRIMITIVES
    1. Sobreesforç habitual de la laringe anatòmicament normal.
      1. Esforç vocal inicial i predominant sobre el buf
      2. No es manté el tancament glòtic per l'excès de pressió. Poden aparèixer nòduls.
      3. Timbre bufat i pobre en harmònics aguts. Intensitat disminuida.
      4. Objectius del tractament:
      5. Evitar el esforç
      6. Relaxació corporal
      7. Equilibri abdominal diafragmàtic
      8. Actitud corporal
      9. Equilibri de pressions sub i supraglòtica.
      10. Treball del timbre
      11. Esforç vocal inicial i predominant sobre la laringe
      12. Sobreesforç sobre la glotis posterior
      13. Poc habitual
      14. Traumatisme de la mucosa dels aritenoides amb atacs durs
      15. Pot produïr edema de la mucosa aritenoïdal, úlcera de contacte o granuloma
      16. Objectius del tractament
      17. Supressió dels atacs durs
      18. Relaxació
      19. Respiració costodiafragmàticoabdominal
      20. Col.locació de la veu en els ressonadors
      21. Equilibri de les pressions sub i supraglòtica
      22. Sobreesforç sobre la glotis membranosa
      23. Mal ús i abús en un volum inadequat
      24. Contracció de la glotis massa temps i el tancament de la glotis s'allarga
      25. Objectius del tractament
      26. Disminuir l'esforç laringi
      27. Reeducació del buf
      28. Endolcir la veu
      29. Col.locació de la veu en els ressonadors
      30. Mal ús i abús en un mecanisme laringi inadequat
      31. Nens i dones que agreugen la seva veu
      32. Poden produïr-se nòduls
      33. Les CV no s'estiren ni tanquen per la zona posterior
      34. Objectius del tractament
      35. Pressa de conciència del to greu
      36. Treball vocal de sirenes i escales descendents
      37. Ressonàncies cranials
      38. Evitar la veu projectada sobre els greus
      39. Esforç vocal inicial i predominant sobre els ressonadors
      40. Tensió exagerada de la musculatura de la laringe
      41. Disfonies de timbre contret en persones estressades
      42. Disfonies del timbre contret en els cantants
    2. Sobreesforç paroxístic en laringe anatòmicament normal
      1. Mal ús en crits, tos i esforços amb glotis tancada
      2. Pot haver-hi traumatisme de la mucosa i submucosa amb hemorràgia o inflamació edematosa.
      3. Tractament
      4. Repòs vocal
      5. Antiinflamatoris
  2. HIPOQUINÈSIES VOCALS SECUNDÀRIES A UNA HIPERQUINÈSIA PRIMITIVA
    1. Esgotament muscular desprès d'un esforç
    2. Veu més greu, esquinçada i bufada
    3. Tractament
      1. En esforços habituals: objectius de les hiperquinèsies
      2. En esforços paroxístics: projecció de la veu
  3. HIPOQUINÈSIES VOCALS PRIMITIVES
    1. Manca d'intensitat, timbre empobrit, melodia reduïda, fonamental greu, sense abast a l'hora de projectar
    2. Abans de fer reeducació, eliminar possible malaltia:
      1. Disminució d'hipòfisi i glàndula tiroïdal
      2. Miastenia
      3. Astenia
      4. Anemia
      5. Depressió
    3. Exploració
      1. Activitat hipocinètica general
      2. Estàtica decaiguda
      3. Respiració invertida
      4. Poc espai orofaringi
      5. Hipoarticulació
      6. Reducció tancament velofaringi
      7. Manca tonicitat dels músculs de la laringe
    4. Tractament
      1. Instal.lar un gest vocal ampli i eficaç
      2. Recolçament abdominal
      3. Dinamització de l'actitud vertical
      4. Enriquiment del timbre
      5. Precissió articulatòria
      6. Treball de l'alçada de la veu
      7. Projecció vocal
  4. HIPERQUINÈSIES VOCALS SECUNDÀRIES A UNA HIPOQUINÈSIA PRIMITIVA
    1. La regió supraglòtica intenta compensar la poca energia sonora de la glotis
    2. Possibilitats
      1. Tancament de les bandes
      2. Tancament anteroposterior
      3. Tancament ariepiglòtic
      4. Tancament vestibular
    3. Tractament
      1. Descondicionar el pacient del seu comportament reaccional i millorar el tancament de la glotis
      2. Relaxació locorregional
      3. Posició del cap i coll
      4. Col.locació de la veu cap a les cavitats de ressonància
      5. Sons relaxats
      6. Treball del timbre
4. DISFONIES D'ORIGEN FUNCIONAL AMB LESIONS ADQUIRIDES
  1. NÒDULS
    1. Definició
      1. Engruiximent de la mucosa a la vora lliure d'una o ambdues cordes vocals a causa de microtraumatismes repetits.
    2. Tractament
      1. Poden desaparèixer amb rehabilitació vocal o amb cirurgia.
    3. Objectius de la rehabilitació
      1. Buscar un millor comfort vocal
      2. Col.locació de la veu per millorar la vibració cordal.
      3. Endolcir la veu
      4. Treball d'alçada tonal i melodia en veu parlada.
  2. PSEUDOQUIST SERÒS
    1. Definició
      1. Lesió de la mucosa per tumefacció translúcida que se sitúa en el punt nodular. Apareix per esforços importants i limitats en el temps.
    2. Tractament
      1. Rehabilitació prequirúrgica + cirurgia + rehabilitació postquirúrgica
    3. Objectius de la rehabilitació
      1. Descondicionar el sobreesforç
      2. Regularitzar la vora lliure
  3. EDEMA FUSIFORME
    1. Definició
      1. Tumefacció uni o bilateral de la mucosa dels plecs vocals que abarca la totalitat de la glotis lligamentosa
    2. Característiques
      1. Timbre ronc i greu
      2. Comportament d'esforç important
      3. Excessiva intensitat vocal
      4. Els aguts són possibles
    3. Tractament
      1. Rehabilitació prequirúrgica + cirurgia + rehabilitació postquirúrgica
    4. Objectius de la rehabilitació
      1. Descondicionar el sobreesforç
      2. Regularitzar la vora lliure
  4. EDEMA DE REINKE
    1. Definició
      1. Transformació edematosa del còrion en la mucosa que deforma la cara superior i la vora lliure del plec vocal a causa del tabaquisme.
    2. Característiques
      1. Disminució de l'eficàcia vocal
      2. Fatiga
      3. Manca de potència
      4. Pèrdua del registre agut
      5. Agreujament de la veu
    3. Tractament
      1. Rehabilitació preoquirúrgica + cirurgia + rehabilitació postquirúrgica
  5. PÒLIP LARINGI
    1. Definició
      1. Pseudotumor benigne del plec vocal
    2. Característiques
      1. Veu irregular
      2. Manca d'intensitat
      3. Sensació d'irritació o de cos estrany
      4. Dificultat en veu cantada i en el crit
      5. Descens del to
      6. Timbre apagat
      7. En veu projectada millora el timbre però hi ha molt esforç
    3. Tractament
      1. Rehabilitació preoperatòria + cirurgia + rehabilitació postquirúrgica
    4. Objectius de la rehabilitació
      1. Flexibilització de les cordes vocals
      2. Exercicis en staccato amb o sense canya
  6. QUIST MUCÓS PER RETENCIÓ
    1. Definició
      1. Tumefacció al plec vocal per acumulació de secreció mucosa per obstrucció del conducte escretor d'una glàndula mucosa
    2. Característiques
      1. Alteració del timbre
      2. Disminució de la intensitat
      3. Fatiga
      4. Sobreesforç vocal
    3. Tractament
      1. Rehabilitació preoperatòria + cirurgia + rehabilitació postoperatòria
  7. HEMORRÀGIA SUBMUCOSA
    1. Definició
      1. Ruptura vascular relacionada amb un traumatisme vocal agut
    2. Característiques
      1. Pèrdua sobtada d'intensitat vocal amb alteració del timbre.
    3. Objectius rehabilitació
      1. Proporcionar infomació objectiva de la naturalesa benigna de l'alteració vocal tan dramàtica
      2. Repòs vocal durant unes setmanes
      3. Reeducació si hi ha una tècnica vocal defectuosa
  8. ÚLCERA DE L'ARITENOÏDAL
    1. Definició
      1. Alteració de la mucosa amb pèrdua de substància que deixa al descobert el cartílag aritenoïdal
    2. Tractament
      1. Antirreflux
      2. Rehabilitació
5. DISFONIES D'ORIGEN ORGÀNIC AMB LESIONS CONGÈNITES
  1. QUISTS, SOLCS I PONTS MUCOSOS
    1. Definició
      1. Petita formació arrodonida situada a la submucosa. En envellir el quist:
      2. Crea adherències amb la mucosa
      3. Impedeix el pas de l'ondulació mucosa en la fonació
      4. Suposa certa rigidesa de la massa cordal que té dificultat per entrar en vibració.
    2. Característiques
      1. Timbre rígid, dur i aspre
      2. Bitonalitat
      3. Es troba en totes les edats
    3. Tractament
      1. En quists tancats voluminosos:
      2. Rehabilitació preoperatòria + cirurgia + rehabilitació postoperatòria
      3. En sospita de quists
      4. Rehabilitació
      5. Si millora s'atura el tractament
      6. Si no millora s'ha de fer cirurgia amb rehabilitació
  2. ESTRIES
    1. Definició
      1. Desdoblaments de les cordes vocals. Quasi sempre són bilaterals. Cordes vocals rígides i còncaves
    2. Característiques
      1. No permet identificar el sexe del parlant per telèfon
      2. F0 a 180 Hz
      3. Poca modulació a la veu
      4. Hipofonia que engendra un sobreesforç vocal i opressió del vestíbul
      5. Timbre bufat, contret, més o menys ronc
      6. TMF curt
    3. Tractament
      1. Rehabilitació en casos menors
      2. Rehabilitació i si no funciona, cirurgia.
6. DISFONIES D'ORIGEN ORGÀNIC: PARÀLISIS LARINGIES
  1. PARÀLISIS LARÍNGIES RECURRENTS
    1. Etiologia
      1. Causes idiopàtiques
      2. Congènites
      3. Naurítiques
      4. òxiques
      5. Traumatismes
      6. Càncers
      7. Cirurgies
      8. Intubacions
    2. Símptomes
      1. Disfonia
      2. DIspnea
      3. Disfàgia
    3. Simptomatologia segons posició de la corda vocal
      1. Unilateral
      2. No disfonia
      3. No dispnea
      4. No disfàgia
      5. Bilateral
      6. Dispnea molt intensa
      7. No disfonia
      8. No disfàgia
      9. Paramitjana
      10. Unilateral
      11. Disfonia
      12. No dispnea
      13. No disfàgia
      14. Bilateral
      15. Dispnea inspiratòria amb estridor
      16. Disfonia
      17. No disfagia
      18. Lateral
      19. Unilateral
      20. Disfonia
      21. Disfàgia
      22. No dispnea
      23. Bilateral
      24. Disfonia acusada
      25. Disfagia
      26. No dispnea
    4. Tractament
      1. Rehabilitació vocal precoç i intensiva
    5. Finalitat del tractament
      1. Obtenir un tractament de la glotis per sonoritzar i evitar les broncoaspiracions per compensació de la corda vocal sana
    6. Exercicis
      1. Passius
      2. Acostament de les ales tiroïdals
      3. Restabliment de l'horitzontalitat del pla glòtic elevant la corda vocal paralitzada i baixant la sana
      4. Imprescindible una bona respiració mantenint l'obertura en expiració
      5. Actius
      6. Tancament amb esfínter màxim
      7. Imitar l'elevació d'un objecte pesat
      8. Imitar anar al lavabo
      9. Exercicis de pushing amb recolzament frontal
      10. Cops de glotis
      11. Tancament amb esfínter mínim
      12. Cops de glotis lleugers
      13. Riure
      14. Atacs vocals
      15. Fonació amb interrupcions
7. DISFONIES D'ORIGEN ORGÀNIC: LARINGECTOMIES
  1. PARCIALS
    1. Limitades
      1. ELs objectius del tractament són afavorir l'acostament del pla glòtic
    2. Subtotals
      1. Els objectius del tractament són restaurar la funció d'esfinter i de vibració
  2. TOTALS
    1. Veu erigmofònica
      1. Entrada de l'aire
      2. Pressa glossofaríngia
      3. Inhalació
      4. Deglució
      5. Eructe
      6. Vibració de l'esfínter esofàgic superior
      7. Síl.labes, paraules i frases de dificultat creixent
    2. Implant fonatori
      1. Pròtesi que va de la tràquea a l'esòfag
    3. Pròtesi fonatòria
      1. Aparell elèctric que emet un so que passarà a ser la nova veu si pot passar cap als ressonadors
8. DISFONIES D'ORIGEN ORGÀNIC: TRAUMATISMES LARINGIS
  1. PER VIA INTERNA
    1. Traumatismes iatrogènics
      1. Intubacions
      2. Intubacions o fibroscòpies
      3. Traeostomies
      4. Fonocirurgia
      5. Cremades càustiques
      6. Disfàgia
  2. PER VIA EXTERNA
    1. Traqueostomia provisional
    2. Reeducació preventiva de l'abducció i adducció de les CCVV
    3. Exploració de les seqüeles algunes setmanes després
    4. Reeducació