Franco passa a ser el cap de l'Estat
i el generalissim dels exercits.
1938- Aprovació de la llei del
Fuero del trabajo.
Tracte privilegiat de
l'esglesia catòlica.
Decret d'unificació =Falange
Española Tradicionalista+JONS
Franco el Jefe Nacional
Junta de defensa Nacional (militars).
Governava el territori ocupat. Va
prohibir l'activitat dels partits politics,
suspendre la constitució i aturar la
reforma agrària.
ELS CATALANS DE BURGOS
Guerra civil catalana.
Pocs catalans al bàndol dels insurrectes.
Els catalans insurrectes mai van
tenir alts carrecs.
18 i 19 de juliol del 1936 s'uneixen
les guarnicions militars al cop d'estat.
Jose Guiral nou cap de govern.
Vol disoldre lèxèrcit i dona armes a
les milicies i al front popular.
Una part de l'exèrcit en van mantenir
fidels al govern i van poder sufocar
el cop a molts llocs d'Espanya.
El pais va quedar dividit en 2 bàndols
que 'enfronten en una guerra civil.
El cop va triomfar a l'Espanya interior:
Galicia, Sevilla, Saragossa... i va fracassar
on les esquerres tenien més presència: Pais
Basc, Catalunya, Madrid, València, Andalusia...
General Goded --> dirigent
del cop d'estat a Catalunya.
La lliga catalana no dona
suport al complot.
18 i 19 movilització al carrer dels
partits i sindicats d'esquerres.
Goded es rendeix i les forces insurrectes
abandonen la lluita a les altres ciutats catalanes.
La victòria es va viure com un gran triomf popular.
INSURRECTES
Dirigits per militars.
Suport de les classes altes i dels
sectors conservadors.
Suport del feixisme Italià i
del nazisme Alemany.
Es definien com a nacionals i catòlics.
Intenció del cop segons els militars:
restablir l'ordre per aturar el risc de
la revolució social.
Els monarquics i la CEDA: tornar a la monarquia alfonsina.
Els falangistes: Règim feixista a la italiana.
Els carlins: Monarquia tradicionalista.
Rojos --> Lleials a la República.
Afiliats a socialistes, comunistes i anarcosindicalistes.
S'uneixen les classes mitjanes i part de la burgesia il·lustrada.
Volien la legitimitat Republicana.
Guerra civil: Enfrontament entre 2 sectors:
Insurrectes i lleials a la República.
Les reformes de la República eren per
modernitzar la societat.
La Guerra Civil té una gran
repercusió internacional.
Vista com una confrontació entre les
forces democràtiques i el règim feixista.
Envien ajut militar als rebels des
de Itàlia i Alemanya.
El Règim filofeixista Portuguès s'alia
amb el sinsurrectes.
Catolicisme tradicional i papat a
favor de Franco.
L'opinió democratica i progressista mundial
i els partits obrers arreu del món a favor
de la República. L'URSS també hi dóna suport.
França i Gran Bretanya queden
amb una posició ambigüa.
Creació del comité de No-intervenció.
(27 països)
BLOC REPUBLICÀ
Consellers militars soviètics.
PCE
Brigades internacionals
BLOC FEIXISTA
Legió Còndor.
Corpo Truppe Volontaire.
Voluntaris portuguessos i irlandesos.
Clima revolucionari provocat per la
insurrecció militar al territori republicà.
Per aturar la insurrecció José Gil
dona armes als milicians, dissol
l'exèrcit i els cosos policials.
Es crea una estructura de poder popular.
Cosnells, comités i juntes organitzen
els voluntaris per anar al front,
l'ordre public, l'economia...
Formació d'un Comitè Central
de Milicies Antifeixistes.
Repressió contra els insurrectes.
Persecució de l'esglesia, la burgesia
i classes benestants.
La generalitat facilita la sortida a
l'estranger de persones amenaçades
per les forces incontrolsdes.
Col·lectivització d'una gran part de
la propietat industrial i agrària.
· Treballadors al capdavant de les empreses perquè
els empresaris havien martxat o havien estat detinguts o
afussellats.
· Treballadors s'apoderaven del control i la direcció de les
empreses i comunicaven als amos que les explotarien en
règim d'autogestió.
Decret del govern i de la generalitat
legalitzant les confiscacions
d'industries i terres.
Creació del Consell d'Economia de Catalunya.
· 2000 empreses col·lectivitzades.
· 4500 empreses controlades per comitès.
· Entre 5000-6000 empreses formaven
part d'associacions socialistes.
Les forces polítiques reclamen un poder
estatal fort i un pacte antifeixista.
Largo Caballero forma un govern amb republicans,
socialistes i comunistes. Després s'incorporen 4
ministres anarcosindicalistes.
Volia crear una aliança entre les
forces republicanes, burgeses i
obreres per guanyar la guerra.
Es disol el Comitè de Milicies Antifeixistes
i es forma un govern d'unitat.
Comites locals substituïts per ajuntaments.
Creació de l'Exèrcit Popular de Catalunya.
Fracassos militars van tornar a revifar
l'enfrontament entre les forces republicanes.
Els republicans, comunistes i part dels socialistes volien:
1. Posar ordre a la rereguarda.
2. Organitzar un exèrcit potent.
3. Controlar les colectivitzacions.
4. Reformar vincles amb les classes mitjanes.
5. Reconstruir un Estat fort.
Els anarquistes i el POUM volien:
1. Integrar les seves milicies a l'exèrcit regular.
2. Aprofundir amb les colectivitzacions.
3. Consolidar transformacions revolucionàries.
La Generalitat desallotja als
anarquistes de la torre de Telefònica.
ERC, PSUC i UGT donen suport a la Generalitat i per culpa d'això s'enfronten amb el POUM i alguns militants de la CNT.
S'estén la lluita arreu de la ciutat i hi han uns 200 morts.
2 problemes:
1. Tensions entre les forces antifeixistes per la direcció política i militar sw la guerra i del procés revolucionari.
2. Diferències entre el govern republicà i l'autonòmic.
Fets de Maig fan perdre les
influències anarquistes i
van enfortir les comunistes.
Comunistes exigien la il·legalització
del POUM i detenir els líders.
Comuistes, socialistes i republicants
exigeixen la dimissió de Largo Caballero.
Azaña encarrega a Negrín
la formació d'un nou govern.
POUM s'il·legalitza i es
detenen els militans.
Andreu Nin dirigent principal
del POUM assassinat.
Nou Consell Executiu de la Generalitat.
Situació difícil al territori repuvlicà-
Programa dels Tretze
Punts és rebutjat per Franco.
Acord de Munic -> Cop dur per la República.
"Resistir és vèncer".
Azaña dimiteix.
Pèrdua de Catalunya.
LA LLUITA PER MADRID
Objectiu de les tropes d'Àfrica: Prendre Madrid.
Coronel Yagüe ocupa Badajoz.
Franco va decidir desviar-se per ocupar Toledo.
Govern republicà es trasllada a València.
Madrid resisteix gracies a les Brigades internacionals, dels tancs russos i dels voluntaris catalans.
Batalla d'El Jarama i
Batalla de Guadalajara.
Quiepo de Llano bombardeja i ocupa Malaga.
L'OCUPACIÓ DEL NORD
Dificultats per prendre Madrid.
General Mola ataca Biscaia.
Gernika arrasat per l'aviació nazi.
Atac de la República a Brunete per
afluixar la pressió militar al nord.
L'ARRIBADA A LA MEDITERRANIA
Reformes de l'exèrcit republicà:
·Comandaments professionals.
·Integren els quadres procedents de les
milicies i les brigades internacionals.
Nou exèrcit republicà va desfermar
diferents ofensives (Terol).
Franco torna a ocupar Terol i aprofita el
desgast per iniciar la campanya d'Aragó.
(desplaçament del front de guerra a Catalunya).
L'OCUPACIÓ DE CATALUNYA
Aturen el progrés de les tropes insurrectes
quan l'exèrcit republicà rep nou armament
i reorganitza les unitats des de Catalunya.
Batalla de l'Ebre.
Franco ocupa Tarragona
i travessa el riu Ebre.
Milers de fugitius marxen a França.
Enfondrament de la rereguarda.
LA FI DE LA GUERRA
Territori republicà: Zona centre.
Negrín torna de França per
reorganitzar l'extèrcit i defensar
el migrat territori republicà.
Insurrecció contra el govern republicà
de Madrid en mans de Casado.
Junta de defensa: Socialistes
i part de la UGT.
Missió de Casado: Arribar a un acord amb Franco.
Franco conquista tota
la zona mediterrania.
Tropes de Franco entren a
Madrid sense trobar resistència.
Franco signa el darrer
comunicat de guerra.
LA MORT, CARTESTIA I DESTRUCCIÓ
LA POBLACIÓ DESPLAÇADA: REFUGIATS I EXILIATS
Milers de persones mortes.
Grans arees agrícoles van
quedar en mans dels insurrectes.
Reducció de la producció industrial.
Industria adreça els esforços
a la fabricació d'armament.
La guerra va provocar la destrucció
de moltes infrastructues i comunicacions.
Bombardeigs sobre pobles i
ciutats va afectar molt a la
població civil.
Barcelona va ser atacada 384 vegades. Es van construir 1000 refugis subtarranis.
Els nombardeigs no responien a cap
mena d'objectiu, només pretenien
desmoralitzar i terroritzar la població.
Primers dies de la guerra:població
civil va fugir del territori.
La zona republicana va haver d'acollir milers de refugiats.
300000 persones desplaçades
a València i Catalunya.
Una serie de problemes van representar
una important tasca organitzativa per
tal d'acollir i atendre la població.
13000 nens enviats a països europeus,
americans i unió soviètica.
Final de la guerra: Persones i soldatscap a la frontera Francesa. Mig milió de persones passen a França.