1. Nous reptes
   1. El nou esquema de la societat de la informació
      1. Autors: creació de béns intel·lectuals
      2. Empresaris: inversió de recursos per a la seva explotació
      3. Consumidors: garantia de l'accés als béns intel·lectuals
   2. La convergència d'obres en el nou format digital
      1. La desaparició del suport físic
      2. La digitalització com a nova forma de REPRODUCCIÓ
      3. La posada en xarxa com a nova forma de COMUNICACIÓ PÚBLICA
   3. Els problemes de manteniment de la vigència dels drets d'autor
      1. "El dret d'autor no ha de ser un obstacle a la societat de la informació, però la xarxa no ha de suposar una disminució de la protecció del dret d'autor"
2. Nova normativa
   1. a) "Tractats Internet"
      1. Convenis internacionals promoguts per l'OMPI (1996) sobre drets d'autor (vigent des de 2002) i i interpretació i execució de fonogrames (no ratificat)
   2. b) Dret de la Unió
      1. Vuit directives aprovades entre 1991 i 2004. En particular:
         1. Directiva 2001/29/CE, de 22 de maig, sobre harmonització del dret d'autor en la societat de la informació
         2. Directiva 2004/48/CE, de 29 d'abril, sobre respecte als drets de propietat intel·lectual
   3. c) Dret d'Espanya
      1. Les directives anteriors han estat objecte de transposició en el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (TRLPI)
3. Problemes de la comunicació per enllaços
   1. Tipus d'enllaços
      1. Enllaços de superfície
         1. Remeten des d'un lloc web (espai que estableix la unió) a la plana principal d'un altre lloc web (espai connectat)
      2. Enllaços en profunditat
         1. Remeten des de l'espai que estableix la unió a una pàgina secundària de l'espai connectat
         2. Suposat problema: poden suposar una pèrdua de guanys pel propietari de l'espai connectat, ja que la publicitat sol trobar-se a la "homepage" i el nombre de visites es compta a partir dels accessos a aquesta
      3. Emmarcatge ("framming")
         1. Codi HTML que permet la visualització del contingut de l'espai connectat dins el "frame" de l'espai que estableix la unió
         2. Suposat problema: l'internauta pot no ser conscient que està visualitzant un lloc web diferent. A més, no té accés directe a la URL de l'espai connectat
      4. Enllaç automàtic o unió dinàmica
         1. Codi HTML que permet la inserció, en l'espai que estableix la unió, d'imatges, gràfics o altres continguts allotjats en l'espai connectat, sense necessitat que el visitant activi la unió
         2. Suposat problema: l'internauta pot creure que el contingut inserit procedeix del lloc web que està consultant. El propietari de l'espai que estableix la connexió pot reproduir continguts sense copiar-los
   2. La llicència implícita d'enllaç
      1. Es parteix de la consideració que, qui col·loca continguts en xarxa, accepta el procés de comunicació propi d'aquesta i autoritza tàcitament l'establiment d'enllaços al seu espai
      2. Segons la doctrina, aquesta autorització tàcita només és vàlida respecte d'enllaços en superfície. Per a la resta, cal l'autorització expressa del propietari de l'espai connectat
      3. La llicència implícita es pot prohibir expressament. Aquesta prohibició produirà efectes jurídics vinculants quan el connector la conegui (l'avís s'ubiqui en un lloc visible i accessible) i s'hagi comprovat que el connector ha rebut el missatge de la prohibició i l'ha acceptat
4. Problemes relacionats amb cercadors
   1. Índexs que contenen títols d'obres o titulars
   2. Índexs que contenen arxius musicals (cas que relata L. Lessig a "Free Culture")
   3. Còpies en memòria (el Suprem dels EUA ha determinat que s'emparen en el "fair use")
5. La compartició de fitxers P2P
   1. No és pirateria (il·lícit penal), ja que no hi ha afany de lucre (l'objectiu dels usuaris és només la compartició d'informació)
   2. La informació compartida pot incloure continguts protegits, però això és insuficient per catalogar el P2P com a "pràctica danyosa"
   3. Afer Grotsker: en un procés dels titulars de drets cinematogràfics i musicals contra fabricants de software P2P, el Suprem dels EUA no va condemnar la pròpia existència de programes P2P
   4. La compartició P2P no es pot catalogar com a "còpia privada" en termes del TRLPI