Lectura. Reculls

Conceptes
1. Violència:
  1. Concepte: s'utilitza per controlar, dominar i sotmetre persones i grups socials
  2. Tipus de manifestacions
    1. Nivell simbòlic
    2. Nivell psicològic
    3. Nivell físic
    4. Nivell econòmic
    5. Nivell sexual
  3. Tipus
    1. Econòmica
    2. De classe
    3. Estructural
      1. N'hi ha una específica contra les dones
      2. Violència de gènere
      3. Tipus
      4. Física
      5. Psicològica
      6. Humiliar
      7. Insultar
      8. Ignorar
      9. Controlar
      10. Amenaçar
      11. Etc...
      12. Sexual
      13. Violar
      14. No acceptar negativa
      15. Etc...
      16. Econòmica
      17. Apropiar-se dels diners del 'altre
      18. no permetre-li tenir recursos econòmics
      19. Etc...
      20. Social
      21. Aïllar
      22. Humiliar
      23. Ridiculitzar
      24. Etc...
      25. Si alguna o algunes d'aquestes formes de violència
      26. Es dóna de forma reiterada
      27. I sempre en la mateixa direcció
      28. MALTRACTAMENT
      29. Característiques
      30. La violència es dóna per cicles (Leonor Walker)
      31. Fases
      32. 1. Acumulació de tensió
      33. 2. Esclat de violència
      34. 3. Lluna de mel
      35. Per què es manté?
      36. S'espera que les coses canviïn
      37. Hi ha sentiments com por i culpa
      38. Mecanismes com l'aïllament de la víctima
      39. Es repeteix cíclicament, cada vegada més greu i més freqüent i menys lluna de mel
      40. Efectes en les persones que hi participen i en el context més immediat
      41. Salut física
      42. Salut sexual i reproductiva
      43. Salut mental i emocional
      44. Salut social
      45. Infants i joves
    4. De guerra
    5. Simbòlica
      1. Violència suau, invisible, que s'exerceix essencialment per les vies de tipus simbòlic i fa referència a mecanismes subtils de dominació o exclusió social que són utilitzats per individus, grups o institucions. Es manté precisament per la seva subtilitat, sense que les persones immplicades ho percebin.
2. Societat patriarcal
  1. Definició: estructura social i política, resultat de múltiples factors que fan que es produeixi, es reprodueixi i perpetuï. Aquest sistema es basa en la tradició secular de dominació de les dones per part dels homes i estableix mecanismes de poder consensuats (econòmics, socials, culturals i militars) a través d'una ideologia que legitima i mitifica l'opressió (no només en relació a les dones, sinó també sobre altres persones: homosexuals, transexuals, bisexuals, intersexuals, etc. que no responen al model de masculinitat valorat socialment com a superior)
  2. Binomi sexe-gènere
    1. Concepte: un dels mecanismes utilitzats per mantenir la societat patriarcal
    2. Sexe
      1. Característiques biològiques
    3. Gènere
      1. Característiques socials i culturals que s'atribueixen de forma diferenciada a homes i a dones i que determinen les formes de pensar, sentir i actuar. Estableix les relacions entre homes i dones basades en rols definits socialment i que s'assignen a un o altre sexe. Són construccions socials diferents en cada societat.
      2. Dualismes o parells oposats
      3. Definició: El nostre pensament s'estructura en dualismes o parells oposats
      4. Origen: Aquesta divisió prové del pensament liberal clàssic, des dels temps de Plató.
      5. Característiques
      6. Estan sexualitzats
      7. Gèner femení
      8. Sensibilitat i delicadesa, tenir filles/s, cuinar,fregar,netejar.., tenir cura, debilitat, submissió i dependència, àmbit privat, infermeria i educació, passivitat sexual, necessitat de protecció
      9. Gènere masculí
      10. Força i agressivitat, risc i valentia, independència i autosuficiència, major salari, àmbit públic, enginyeria i construcció, activisme sexual, autoritat, duresa i repressió del sentiment
      11. Constitueixen una jerarquia
      12. El considerat masculí es veu superior
      13. El femení negatiu o inferior
      14. Com s'adquireix?
      15. Interiorització
      16. Definició: un fa seus en major o menor grau, els mandats de gènere. El procés és complex, inconscient i succeeix durant tota la vida.
      17. Possibilitats
      18. Complir
      19. Desobeir
      20. Socialització
      21. Des del naixament, en aquest procés se'ns divideix en gèneres i se'ns atorguen
      22. Trets
      23. Tasques
      24. Actituds
      25. Estereotipats
      26. Estereotips
      27. Definició: models de comportament social basats en opinions preconcebudes i valors que comparteixen els membres d'una determinada comunitat. Tenen a veure amb el gènere i no amb el sexe
      28. A partir de
      29. Models dominants i convencinals de la societat
      30. Pràctica quotidiana
      31. IMPORTANT
      32. Ser conscients dels missatges rebuts
      33. Quins volem transmetre
      34. Quins no
      35. Actua sobre
      36. Mandats de gènere
      37. Models de relacions entre els dos gèneres
      38. En especial les relacions amoroses
      39. Aquest concepte varia en funció del moment històric, aspectes religiosos, tecnològics, laborals, etc..
      40. Societats occidentals, patriarcals i capitalistes
      41. Parella heterosexual
      42. Base del sistema de relacions familiars
      43. Amor romàntic
      44. Vincle que uneix a les dues persones de la parella
      45. Característiques
      46. És per tota la vida
      47. Exclusivitat
      48. Incondicional
      49. Alt grau de renúncia
      50. I de sofriment
      51. Implicacions
      52. Promou vincles basats en la dependència
      53. Sovint es consent i es roman en una relació violenta
      54. Cal analitzar com es desenvolupen les nostres relacions i si hi estem satisfets/es
      55. Relació desigual
      56. Alguns mites
      57. Entrega total
      58. Fer de la parella l'únic i fonamental de l'existència
      59. Viure d'experiències molt intenses de felicitat o sofriment
      60. Dependre de la parella i adaptar-s'hi postergant el que es considera propi
      61. Perdonar i justificar tot en nom de l'amor
      62. Consagrar-se al benestar de l'altra persona oblidant-se del propi
      63. Estar tot el temps amb la parella deixant de banda les altres relacions (família, amistats,..)
      64. Pensar que és impossible tornar a estimar alguna altra persona amb aquella intensitat
      65. Desesperar-se amb només la idea de que l'amant pugui deixar-nos
      66. Sentir que res no val tant com aquella relació
      67. Pensar tot el temps en la parella fins al punt de no poder treballar, menjar,...
      68. N'hi ha més al document original
Marc legislatiu
1. Estat espanyol: Llei Orgànica 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere
  1. Mesures de prevenció
  2. De sensibilització
  3. Detecció en àmbits
    1. Educatiu
      1. Universitari
      2. S'hi inclouen diferents mesures (consultar document original si es vol - pg. 23)
    2. Publicitari
    3. Dels mitjans de comunicació
    4. Sanitari
  4. Establiment de drets per a les dones víctimes de violència de gènere
  5. Instauració de mesures de tutela institucional
2. Nivell català, Parlament de Catalunya: Llei 5/2008, del Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista
  1. Característiques
    1. Abordatge integral
    2. Mesures de sensibilització, prevenció i detecció precoç
    3. Xarxa d'atenció a les dones
  2. Avenços respecte d'altres lleis (més detalls, pg. 24)
  3. En l`àmbit universitari:
    1. Sensibilització social i informació per a prevenir i eliminar la violència masclista
    2. Detecció des de diferents àmbits
    3. Incorporació de la coeducació
    4. Formació dels professionals de l'àmbit educatiu
    5. Incorporació curricular en l'àmbit universitari
Programa de prevencióde violència de gènere a la Universitat: Qüestió de gènere? Parlem-ne! (Reculls. Document 6)
1. Justificació
  1. A nivell internacional
    1. Agressions sexuals (13%) i violència (30%)
    2. Alt percentatge de noies universitàries han experimentat violència
    3. Persones que pateixen violència sovint no la identifiquen
    4. Persisteixen estereotips sexistes que culpabilitzen les víctimes
  2. Estat espanyol
    1. Estudi en 6 universitats
      1. 65% de persones coneixen o han patit alguna situació de violència
      2. La major part no identifiquen n gran nombre de situacions de violència de gènere, sobretot la psicològica, abús, relacions de dominacions, etc.
      3. Desconeixement ampli de recursos universitaris existents
      4. 86% d'estudiantat creu que s'hauria de treballar aquest tema
      5. Es proposa
      6. Prendre mesures dirigies a la identificació de les diferents situacions de violència de gènere
      7. Prendre mesures per tal d'incrementar el nombre de denúncies
      8. Crear ambients no hostils cap a les dones, de tolerància zero cap a la violència de gènere i de solidaritat cap a la víctima
      9. Informar sobre serveis i llocs on poder acudir per buscar assessorament
      10. Realitzar activitats de prevenció i formació
      11. Oferir serveis d'atenció i assessorament
      12. Posicionar-se públicament com Institució Universitària contra les diferents violències de gènere en aquest àmbit
      13. Materials x dur-ho a terme
      14. Per ex.: Guía de buenas prácticas para paliar los efectos de la Violencia contra las mujeres y conseguir su erradicación
      15. Actuacions
      16. Coordinar serveis públics i associacions socials a cada localitat
      17. Treballar amb la població masculina amb mètodes participatius
      18. Crear observatoris de la publicitat
      19. Fer prevenció en l'àmbit laboral
  3. Universitat públiques catalanes
    1. Estructures de dominació
      1. Molts més homes catedràtics i tb titulars d'universitat i professors
  4. Universitat Autònoma de Barcelona
    1. Gran quantitat de gent que hi estudia (40.000 estudiants) i hi treballa
    2. Població estudiantil sobretot 18-25 anys, per tant viuen les primeres relacions de parella
    3. A l'Observatori per la Igualtat de la UAB, entre els anys 2005 i 2008 només hi havia hagut 3 consultes
      1. Hi ha invisibilització d'aquest fenomen a la UAB
      2. Pot ser que la població universitària no recorri a la institució per compartir i/o buscar solucions
      3. Les xarxes socials entre estudiants si són claus per detectar situacions de violència de gènere i per prevenir-les i per acompanyar a les perones que les pateixen.
      4. Cal aprofitar i empoderar aquestes xarxes
    4. Una part de la comunitat estudiantil s'està formant per ser futurs educadors i educadores a diferents nivells
      1. Si integren aquests coneixements poden generar un efecte multiplicador
2. Objectius
  1. Generals
    1. 1. Incloure la perspectiva de gènere en la tasca de la UAP
    2. 2. Sensibilitzar l'estudiantat de la UAB pel que fa a les desigualtats de gènere
    3. 3. Formar a presents i futurs formadors/es en perspectiva de gènere per tal de generar un efecte multiplicador
    4. 4. Prevenir les violències de gènere entre la comunitat universitària
  2. Específics
    1. 1) Realitzar tallers dins la perspectiva de gènere sobre la socialització de gènere, les relacions afectives i les violències de gènere en diferents estudis amb l'objectiu de què l'estudiantat sigui agent actiu en la prevenció, fent-ho extensiu a altres companys/es
    2. 2) Crear i potenciar un mòdul sobre la perspectiva de gènere dins la formació modular impartida als participants del Programa d’Assessors/es d’Estudiants i que es fa extensiu als i a les estudiants a qui assessoren
    3. 3) Dinamitzar i coordinar activitats socioculturals en el campus, així com jornades per tal d’establir diferents formes de sensibilització
    4. 4) Mantenir un espai d’atenció virtual per a les demandes relacionades amb les desigualtats i les violències de gènere per tal d’assessorar i/o derivar segons convingui
    5. 5) Fer xarxa amb altres universitats (a nivell autonòmic, estatal i internacional) per tal d’abordar la temàtica des de la pròpia universitat. Un dels canals per difondre aquest programa és l’AESPPU, associació de la qual en forma part la UAP
    6. 6) Coordinar i impulsar espais de formació per a formadors/es dins dels graus d’educació, del màster de formació de professorat de secundària i dels cursos per professorat universitari
    7. 7) Crear materials amb formats diferents per tal de continuar la tasca sensibilitzadora, així com donar informació i difusió de la tasca realitzada (publicacions, exposicions, etc.)
3. Activitats
  1. Tallers de sensibilització i prevenció
    1. Mitjançant tècniques de dinàmiques de grup
      1. Per a què serveixen
      2. Facilitar la comunicació i l'aprenentatge a nivell individual i col·lectiu
      3. Desenvolupar la capacitat de participació
      4. Adquirir una consciència de grup
      5. Ensenyar a pensar activament
      6. Prevenir problemes dins el grup
      7. Promoure la realització i creixement personal dels membres del grup
      8. Ensenyar a escoltar de forma comprensiva
      9. Ajudar a superar l'aïllament d'alguns participants
      10. Crear actituds positives davant els problemes i afavorir l'adaptació social de l'individu
      11. Àmbits d'aplicació
      12. Assignatures de diferents facultats
      13. A tots els grups del Programa d'Assessors/es d'Estudiants (PAE)
      14. Oberts a tota la comunitat universitària
      15. Temes que s'aborden
      16. 1. Les formes de socialització en el gènere i els missatges que es reben i les formes que tenim de relacionar-nos
      17. 2. Els mites de l'amor romàntic
      18. 3. La detecció de situacions d'alerta i identificació de la violència en les nostres relacions afectives
      19. Estructura sessions
      20. Sessió 1
      21. Activitat
      22. Dinàmica dels conceptes
      23. objectius
      24. 1. Contextualitzar el fenomen i els diferents elements que hi intervenen
      25. 2. Conèixer el vocabulari que s'utilitza per analitzar i comprendre aquest fenomen
      26. Anàlisi publicitari en clau de gènere
      27. objectius
      28. 1. Analitzar una font de socialització i reflexionar sobre els missatges que es transmeten
      29. 2. Analitzar tòpics i estereotips de gènere i les conseqüències que comporten
      30. 3. Relacionar el fenomen de les violències vers les dones amb la construcció de les identitats de gènere i el procés d'autonomia de les dones
      31. 4. Analitzar les formes de relacions socioafectives en clau de gènere
      32. Sessió 2
      33. Activitat
      34. Dinàmica "a favor o en contra"
      35. Objectius
      36. 1. Analitzar les formes de relacions socioafectives
      37. 2. Identificar la multicausalitat i multiplicitat d'efectes de les violències
      38. Dinàmica "el semàfor"
      39. Objectius
      40. 1. Esdevenir agents actius en la lluita contra la violència masclista i empoderar la comunitat estudiantil per tal d’identificar situacions on es desenvolupa
      41. 2. Analitzar les formes de relacions socioafectives
      42. 3. Reflexionar sobre els diferents graus d’afectació de la violència i identificar la multicausalitat i multiplicitat d’efectes de les violències
    2. Es faciliten recursos per demanar informació, assessorament o assistència
    3. A on
      1. A les facultats. En diferents formats, temps invertit i variacions entre elles (per més info veure document original pgs. 58-65)
      2. Psicologia
      3. Dret
      4. Sociologia i Ciències Polítiques
      5. Educació
      6. Ciències de la Comunicació
      7. Ciències
      8. PAE
    4. Desenvolupament i autoavaluació
      1. Reflexions a partir de l'experiència, entorn dels temes:
      2. A nivell general
      3. Inicialment hi ha força resistències per treballar aquest tema, sobretot per part de la població masculina, perquè pensen que serà un atac simbòlic contra ells. Hi ha una imatge estereotipada del feminisme. Les resistències van desapareixent a mesura que transcurreix el taller, sobretot quan es tracten els mites de l'amor romàntic
      4. A petició dels participants s'ha incroporat el fet de treballar la xarxa social i informal i s'ha posat èmfasei en acompanyar a alguna persona propera que es trobi en situacions de violència o maltractament. S'han de tenir en compte les necessitats de la persona i el seu ritme, el no jutjar o culpabilitzar. Solen necessitar indicacions més clares, però no són possibles, ja que no hi ha una fórmula única. A nivell institucional també es tendeixen a fer protocols però cada cas és diferent. Se'ls faciliten recursos on poden adreçar-se i això soluciona parcialment la necessitat dels participants de tenir respostes clares i concretes
      5. Socialització i gènere
      6. Dinàmica dels conceptes
      7. Confusió entre lo macro i lo micro
      8. Invisibilització de teories feministes
      9. Les assignatures que treballen aquests temes solen ser optatives
      10. Confusió entre sexe i gènere - el que és biològic i el que és cultural. Si s'entra en la guerra dels sexes, això dificulta el taller
      11. La idea de feminisme inicialment té connotacions negatives, hi ha molt desconeixement sobre les diferents teories, però sí hi ha consens en la lluita per la igualtat
      12. En relació al masclisme, pensen que l'exerceixen tots els homes. Al talle s'explica que ho poden exercir tant homes com dones i la responsabilitat de canvi és dels dos
      13. Confusió entre poder (quelcom positiu que permet possibilitat de canvi) i abús de poder. Moltes creuen que la capacitat de canvi està fora d'elles. La submissió a d'altres es veu com una cosa normal, doncs qui la qüestinoa és sancionat en la nostra societat
      14. El patriarcat s'associa a la figura del patriarca gitano, no com una forma d'organització macro de la societat. El que és macro ho consideren aliè i immodificable. Si veuen l'aspecte micro però no la relació entre els dos
      15. Anàlisi publicitari
      16. A molts fan gràcia els anuncis i llavors costa més treballar-ne els aspectes negatius. Però només fa riure el que té sentit en funció del context social.
      17. Resistències
      18. Hi ha qui veu les opcions com individuals i no influenciades pel context social ni pels missatges que ens arriben. Aquesta immunitat al context també està lligada a l'individualisme, imperant a la nostra societat. La sensació que la societat i l'individu no s'influencien, són independents
      19. No veuen que els publicistes, per exemple, tinguin responsabilitat sobre el que transmeten, ja que reprodueixen el que ja hi ha a la societat
      20. Per treballar-les
      21. Començar treballant les conseqüències del model de masculinitat i veure quines conseqüències positives tindria per tothom si aquest model fos diferent
      22. També ajuda parlar de les sancions o càstigs socials que hi ha si no es segueixen les normes o dictàmens de gènere. Són útils els exemples o experiències
      23. Mites de l'amor romàntic
      24. Dinàmica "a favor i en contra"
      25. És interessant que encara que no tothom participi activament hi ha molta gent escoltant atentament el debat. Es veuen i escolten diferents opinions i la posada en comú permet obrir opcions i veure l'heterogeneïtat en les maneres de relacionar-nos. El més rellevant és que la reflexió sorgeixi del grup.
      26. Mite: parella ideal per tota la vida. Viuen els mites com un destí a assolir, sobretot a partir de certes edats. La vida són etapes i n'hi ha una en què has de trobar la parella ideal, estabilitzar-te i construir una família. A la joventut es pot experimentar. Els mites de l'amor romàntic proporcionen seguretat en una societat on tot és efímer i també hi ha consumisme en les relacions.
      27. També es pensa que la parella et complementa i que si no la tens et falta alguna cosa, per sort un mite no tant vigent és que la parella ha de ser perfecta. Sovint persones que han tingut diverses experiències ajuden a què es puiguin plantejar diferents formes d'entendre l'amor i les relacions
      28. Mite: La renúncia com a prova d'amor. Costa molt trencar amb la idea que l'amor comporta renúncia. És possible que estigui molt impregnada de la moral cristiana on el sacrifici és un dels pilars ideològics. Quelcom que ho qüestiona és posar a sobre la taula els desitjos de tots dos i no només d'un. És interessant plantejar fins on es pot renunciar, la gent sol posar els límits en parlar de vincles socials com la família o les amistats
      29. Es parla dels espais propis i dels compartits amb la parella, si han de ser tots compartits o no, quins sí, quins no, si la parella ho ha de ser tot
      30. Mite: Gelosia com a prova d'amor. Molta gent relaciona gelosia amb inseguretat d'un mateix i confiança a l'altre, no tant lligat a l'amor, però encara hi ha mites, perquè es pensa que sentir gelosia és bo fins a un límit, gelosia bona i dolenta. La idea de gelosia legítima potser rau en què es veu la parella com una cosa que ha de ser segura, que és la nostra possessió i que volem mantenir-la. Molts reconeixen haver sentit gelosia a vegades. Quan es parla de què se sent en aquestes situacions és més fàcil tractar el tema i veure què s'hi pot fer, més que anul·lar el sentiment, gestionar-lo de manera que no es faci mal ni a un mateix ni a l'altre.
      31. Identificació de la violència
      32. Dinàmica del semàfor
      33. Es sol relativitzar la violència quan és un el que l'exerceix i en aquests casos també es sol justificar "tothom té un mal dia". Es veu més greu si l'exerceix l'altre. Aquesta justificació pot ser deguda a què la violència psicològica quotidiana està molt normalitzada a la nostra societat, es veu com una forma més de relacionar-nos. El fet de plantejar situacions quotidianes que fàcilment hem exercit tots, fa que es desmitifiqui la violència com a cosa llunyana. Un dels recursos utilitzats ha estat el rol-playing.
      34. També és útil fer la distinció entre violència i maltractament i entre agressivitat i violència. És interessant que es proposin estratègies per canalitzar l'agressivitat sense acabar sent violents (fer esport, expressar-se, fer cops al coixí...). És important que les dinamitzadores donin eines i estratègies per construir relacions diferents.
      35. Parlar del cicle de la violència trenca amb el mite de què la dona és feble o submisa i l'home agressiu i malalt. També es desmitifica el tipus de parelles on es dóna maltractament, ja que està molt estereotipat.
      36. Les oracions s'expressen sense gènere perquè els agents es puguin identificar amb els dos, ja que qualsevol persona pot exercir o rebre violència, tot i que la majoria l'exerceixin homes i la rebin dones.
      37. Una altra resistència és que es conebeix la parella com quelcom íntim i per tant els problemes s'han de resoldre internament, per tant hi ha sanció de "qui es posa on no el demanen". Analitzar fins on arriba la llibertat individual i col·lectiva és un debat que sorgeix sovint als tallers.
      38. També es parla del desitjable a la parella. Sembla que portar a la pràctica fets positius o desitjables és utòpic i això fa pensar que no cal esmerçar-hi esforços. Hi ha dificultat per veure's com agent de canvi amb capacitat d'incidir o transformar la realitat social.
      39. Costa respectar, crear vincles de confiança desde la solidaritat, la cooperació i el respecte, perquè no hi ha referents concrets i pràctics. No desenvolupem models de relació sanes. Per això sovint es treballa a partir de petites improvisacions on visualitzar, analitzar i transformar a partir d'elements concrets i relfexionar si aplicar aquests canvis és viable o no.
  2. Cicles, jornades i activitats socioculturals de sensibilització
    1. Diverses, per exemple
      1. Cinefòrums
      2. Pel·lícula Caramel (2007)
      3. Teatrefòrums
      4. Coses de parella? - companyia Taller 22
      5. Tallers d'expressió artística
      6. Exposicions
      7. Concursos
  3. Recursos de detecció precoç
    1. En activitats socioculturals i tallers sorgeixen demandes de casos de violència de gènere que s'expliciten
      1. Es faciliten
      2. Centres de referència
      3. Un xat específic com a servei virtual
      4. A partir d'aquest es pot fer una derivació al Safareig, grup de dones feministes de Cerdanyola, que realitzen serveis d'atenció i assessorament psicològic
  4. Activitats de difusió
    1. Formes
      1. Web
      2. Publicacions
      3. Exposicions
      4. Intercanvi amb altres universitats
  5. Formació a formadors/es
    1. Curs coordinat amb IDES a petició del professorat
      1. Blocs:
      2. 1) Introducció a la perspectiva de gènere (socialització de gènere, sistema sexe-gènere, estereotips de gènere, etc.)
      3. 2) Prevenció de la violència de gènere
      4. 3) Consideracions sobre la implementació d’aquests continguts a les facultats i seguiment
    2. S'inclourà formació en prevenció de violència masclista en el Màster de Professorat de Secundària (antic CAP) perquè puguin treballar amb els adolescents